Passejant per València tot just podem endevinar que la nostra ciutat ha estat completament emmurallada en tres períodes històrics clau al llarg de la seua dilatada història de quasi vint-i-dos segles, des què el cònsol Dècim Juny Brut la fundara en una illa fluvial del riu Túria allà per l'any 138 a.C.
La primera vegada que València va ser emmurallada va ser en la seua època fundacional romana. Posteriorment en la seua època islàmica. I finalment en la seua època cristiana.
Com he comentat adés, malauradament són molt poques les restes que hi queden d’aquelles magnífiques muralles defensives amb les que comptava la ciutat. No obstant això, ara vaig a explicar tres llocs en el centre històric de València en què podreu veure alguna cosa de cadascuna d’elles.
En el plànol que hi adjunte a continuació podeu observar el traçat de les tres muralles.Traçat que va ser variable en l'època romana, ja que es va anar adaptant a la grandària de la ciutat conforme aquesta anava creixent:
De la muralla romana no sabem amb certesa el seu any de construcció, però el cronista romà Sal·lusti les cita i conta que en les guerres civils entre Sitja i Mario (les anomenades guerres sertorianes), les tropes de Pompeu van derrotar a les de Sertori l'any 75 a.C. “al peu de les muralles de Valentia”. És probablement la primera referència historiogràfica que tenim d’aquella muralla.
Al carrer de les Avellanes hi han uns restes conservades en els baixos d'un edifici particular.
Es poden contemplar des de l'escala d'entrada a l'immoble i també des del carrer per una finestra amb un cristall, oberta a aquest efecte. És un xicotet tram d'un potent mur romà que probablement corresponga a la muralla de l'època republicana (segles II-I aC). Lamentablement, no s’hi troben senyalitzats.
Hi adjunte una fotografia d'un tros de la muralla i un plànol amb el carrer de les Avellanes on s'hi troba:
La muralla islàmica va ser construïda entre 1021 i 1061 governant Abd-al-Aziz, rei de la Taifa de Balansiya (València) i nét del famós cabdill musulmà Almansor.
Al carrer Salines, prop del carrer de Cavallers, podem admirar un tros de llenç de la magnífica muralla islàmica que va tindre València. Segons cròniques de l'època, era una de les més belles i robustes de tot Al-Andalús. Lamentablement, tampoc està senyalitzada i s’hi troba en un estat de deteriorament lamentable.
Hi adjunte una fotogradia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Salines on s'hi troba:
La muralla cristiana, coneguda també com muralla gòtica per haver estat construïda en l'època de màxim esplendor d'aquest estil artístic, va ser realitzada en 1356 durant el regnat del rei Pere IV el Cerimoniós.
Podem admirar l'únic llenç que existeix de la mateixa a l'aire lliure (a part de dues de les seues portes, la de Quart i la de Serrans), precisament al costat d'una d'elles, la de Quart.
Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Guillem de Castro on s'hi troba:
La primera vegada que València va ser emmurallada va ser en la seua època fundacional romana. Posteriorment en la seua època islàmica. I finalment en la seua època cristiana.
Com he comentat adés, malauradament són molt poques les restes que hi queden d’aquelles magnífiques muralles defensives amb les que comptava la ciutat. No obstant això, ara vaig a explicar tres llocs en el centre històric de València en què podreu veure alguna cosa de cadascuna d’elles.
En el plànol que hi adjunte a continuació podeu observar el traçat de les tres muralles.Traçat que va ser variable en l'època romana, ja que es va anar adaptant a la grandària de la ciutat conforme aquesta anava creixent:
De la muralla romana no sabem amb certesa el seu any de construcció, però el cronista romà Sal·lusti les cita i conta que en les guerres civils entre Sitja i Mario (les anomenades guerres sertorianes), les tropes de Pompeu van derrotar a les de Sertori l'any 75 a.C. “al peu de les muralles de Valentia”. És probablement la primera referència historiogràfica que tenim d’aquella muralla.
Al carrer de les Avellanes hi han uns restes conservades en els baixos d'un edifici particular.
Es poden contemplar des de l'escala d'entrada a l'immoble i també des del carrer per una finestra amb un cristall, oberta a aquest efecte. És un xicotet tram d'un potent mur romà que probablement corresponga a la muralla de l'època republicana (segles II-I aC). Lamentablement, no s’hi troben senyalitzats.
Hi adjunte una fotografia d'un tros de la muralla i un plànol amb el carrer de les Avellanes on s'hi troba:
La muralla islàmica va ser construïda entre 1021 i 1061 governant Abd-al-Aziz, rei de la Taifa de Balansiya (València) i nét del famós cabdill musulmà Almansor.
Al carrer Salines, prop del carrer de Cavallers, podem admirar un tros de llenç de la magnífica muralla islàmica que va tindre València. Segons cròniques de l'època, era una de les més belles i robustes de tot Al-Andalús. Lamentablement, tampoc està senyalitzada i s’hi troba en un estat de deteriorament lamentable.
Hi adjunte una fotogradia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Salines on s'hi troba:
La muralla cristiana, coneguda també com muralla gòtica per haver estat construïda en l'època de màxim esplendor d'aquest estil artístic, va ser realitzada en 1356 durant el regnat del rei Pere IV el Cerimoniós.
Podem admirar l'únic llenç que existeix de la mateixa a l'aire lliure (a part de dues de les seues portes, la de Quart i la de Serrans), precisament al costat d'una d'elles, la de Quart.
Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Guillem de Castro on s'hi troba:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada