Quan passeu per l'avinguda de Burjassot de València, a l'altura del número 125, en el barri de Benicalap de València, veureu la curiosa i cridanera façana d’un edifici de paret de maó del què, malgrat el seu estat aparent de ruïna i abandó, vos cridarà l'atenció la seua portada un tant estranya, per la barreja d'elements artístics d'influència oriental, podriem dir-ne d'estil neomudejar.
Es tracta de l'antiga fàbrica de pisa daurada anomenada La Ceramo, una fàbrica amb uns forns en què es va produir una magnífica ceràmica, única per la seua originalitat (de reflexos daurats), coneguda tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Dalt de la seua porta observareu una làpida en què figura el nom de la fàbrica (La Ceramo), l'activitat i el nom del seu propietari, i a la part superior l'escut de la ciutat de València al que li manquen bastants elements simbòlics, potser perquè hagen volgut donar-li un cert aspecte medieval. I dalt del tot veurem una inscripció en llengua àrab.
Un breu resum de la seua història: La societat de la Ceramo va ser creada el 1889 per Julián Urgell i José Ros Furió amb el nom de Ros i Urgell.
En 1895 la societat és dissolta, continuant en solitari al capdavant de l'empresa un dels seus propietaris, Josep Ros Furió.
La fàbrica va seguir en la seua activitat i en mans de la família Ros fins a 1990, en què la fàbrica és venuda per Maria Pilar Rubio, besnéta de José Ros, a l'industrial Alfons Pastor qui el 1992 va tancar la fàbrica per fallida de la societat.
Després del seu tancament, i rere anys d'abandó i de manca de protecció institucional, la fàbrica ha quedat en un estat de ruïna que amenaçava amb fer-la caure completament a terra. Després de l'arribada a l'ajuntament del nou govern municipal el maig d'enguany, el regidor d'Urbanisme Vicent Sarrià va encarregar al Servei de Planejament la modificació puntual del Plan General d’Ordenació Urbana perquè l'edifici es catalogue íntegrament com a Bé de Rellevància Local, fet que suposarà l'assignació de fons perquè siga rehabilitat.
Es tracta de l'antiga fàbrica de pisa daurada anomenada La Ceramo, una fàbrica amb uns forns en què es va produir una magnífica ceràmica, única per la seua originalitat (de reflexos daurats), coneguda tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Dalt de la seua porta observareu una làpida en què figura el nom de la fàbrica (La Ceramo), l'activitat i el nom del seu propietari, i a la part superior l'escut de la ciutat de València al que li manquen bastants elements simbòlics, potser perquè hagen volgut donar-li un cert aspecte medieval. I dalt del tot veurem una inscripció en llengua àrab.
Un breu resum de la seua història: La societat de la Ceramo va ser creada el 1889 per Julián Urgell i José Ros Furió amb el nom de Ros i Urgell.
En 1895 la societat és dissolta, continuant en solitari al capdavant de l'empresa un dels seus propietaris, Josep Ros Furió.
La fàbrica va seguir en la seua activitat i en mans de la família Ros fins a 1990, en què la fàbrica és venuda per Maria Pilar Rubio, besnéta de José Ros, a l'industrial Alfons Pastor qui el 1992 va tancar la fàbrica per fallida de la societat.
Després del seu tancament, i rere anys d'abandó i de manca de protecció institucional, la fàbrica ha quedat en un estat de ruïna que amenaçava amb fer-la caure completament a terra. Després de l'arribada a l'ajuntament del nou govern municipal el maig d'enguany, el regidor d'Urbanisme Vicent Sarrià va encarregar al Servei de Planejament la modificació puntual del Plan General d’Ordenació Urbana perquè l'edifici es catalogue íntegrament com a Bé de Rellevància Local, fet que suposarà l'assignació de fons perquè siga rehabilitat.
Els productes que es fabricaven a la Ceramo eren fonamentalment teules i majòliques d'estil neomudèjar (seguint les tècniques artesans originals), àmfores, gerros, pisa policroma o monocroma, pisa daurada i ceràmica de reflex metàl·lic (gots, plats, ...).
Aquest tipus de ceràmica es considera originària de Bagdad i va ser duta a la península pels musulmans al segle X.
Aquests productes van participar a l'Exposició de ceràmica de Budapest de l’any 1891, rebent un diploma d'honor i venent entre els seus visitants tots els exemplars remesos. Un any després ho van fer en l'Exposició d'Indústries Artístiques celebrada a Barcelona, dins de la Secció internacional de reproduccions, sent recompensats amb un diploma d'honor per les seues reproduccions d'exemplars del South Kensington Museum, del Museu Arqueològic de Madrid i del Museu de Cluny .
Però potser el que alguns de vosaltres no sabreu es que molts dels edificis més simbòlics de la ciutat de València estan decorats amb aquesta ceràmica de reflexos daurats que segurament moltes vegades vos ha cridat l'atenció, però què mai vos havieu preguntat o heu sabut esbrinar d'on procedia.
Ara ja ho sabeu: de la fàbrica de Benicalap de La Ceramo.
Aquest tipus de ceràmica es considera originària de Bagdad i va ser duta a la península pels musulmans al segle X.
Aquests productes van participar a l'Exposició de ceràmica de Budapest de l’any 1891, rebent un diploma d'honor i venent entre els seus visitants tots els exemplars remesos. Un any després ho van fer en l'Exposició d'Indústries Artístiques celebrada a Barcelona, dins de la Secció internacional de reproduccions, sent recompensats amb un diploma d'honor per les seues reproduccions d'exemplars del South Kensington Museum, del Museu Arqueològic de Madrid i del Museu de Cluny .
Però potser el que alguns de vosaltres no sabreu es que molts dels edificis més simbòlics de la ciutat de València estan decorats amb aquesta ceràmica de reflexos daurats que segurament moltes vegades vos ha cridat l'atenció, però què mai vos havieu preguntat o heu sabut esbrinar d'on procedia.
Ara ja ho sabeu: de la fàbrica de Benicalap de La Ceramo.
Edificis com ara l'Estació del Nord:
Edificis com el Mercat Central:
Edificis com el Mercat de Colom:
O edificis com l'Ajuntament de València, entre tants altres:
Gaudiu-los!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada