El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és la més antiga institució de justícia existent al món.
Es reuneix tots els dijous de l'any a migdia a la Porta gòtica dels Apòstols de la Catedral de València, quan les campanes del Miquelet toquen les dotze hores del matí.
Encara que ja existia des de temps dels romans alguna institució jurídica que estava a càrrec de resoldre els problemes de l'aigua en terres de València, l'organització que hem heretat data dels temps d'Al-Andalus i, molt possiblement, de l'època del Califat de Còrdova, perfeccionada des dels primers moments de la conquesta del Regne de València pel rei En Jaume I.
Model de justícia, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que configuren la rica personalitat valenciana, ha resistit el pas dels temps: ni la València foral, ni el centralisme de nou encuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812 van restar jurisdicció a aquest tribunal que la Constitució espanyola de 1978, el nostre Estatut d'Autonomia, la Unesco i altres organismes d'àmbit internacional, valoren i tenen en gran consideració.
Ací teniu el Fur XXXV del Rei En Jaume I confirmant tots els privilegis de què gaudien els regs previs a la conquesta cristiana a l'horta de València:
"Per Nos e per los nostres donam e atorgam per tots temps a vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la Ciutat e del Regne de Valencia e de tot lo terme de aquell Regne, totes e cascunes cequies franques e liures, majors e mijanes, e menors, ab aygues, e ab manaments e ab duhiments daygues, e encara aygues de fonts: exceptat la cequia real qui ua a Pucol: de les quals cequies, e fonts hajats aygua, e enduhiments e manaments daygues tots temps continuament de dia e de nuyt. En axi que puscats daquelles regar, e pendre aygues sen alcuna seruitut e servici, e tribut, e que prenats aquelles aygues segons que antigament es e fo stablit e acostumat en temps de sarrahins."
Traduït al castellà:
"Por Nos y por los nuestros damos y concedemos por todo tiempo a vos todos juntos y cada uno de los habitadores y pobladores de la Ciudad y Reino de Valencia, y de todo el término de aquel Reino, todas y cada una de las acequias francas y libres, mayores, medianas y menores, con las aguas y manantiales y con las conducciones de las aguas, y también las de las fuentes, exceptuada la Acequia real que va a Pucol, de cuyas acequias y fuente toméis el agua, escorrentías y manantiales de agua, siempre contínuamente de día y de noche, de modo que podáis regar de ellas, y tomar las aguas sin servidumbre, servicio o tributo alguno, y que toméis las dichas aguas según antiguamente fue establecido y acostumbrado en tiempo de los sarracenos".
"Por Nos y por los nuestros damos y concedemos por todo tiempo a vos todos juntos y cada uno de los habitadores y pobladores de la Ciudad y Reino de Valencia, y de todo el término de aquel Reino, todas y cada una de las acequias francas y libres, mayores, medianas y menores, con las aguas y manantiales y con las conducciones de las aguas, y también las de las fuentes, exceptuada la Acequia real que va a Pucol, de cuyas acequias y fuente toméis el agua, escorrentías y manantiales de agua, siempre contínuamente de día y de noche, de modo que podáis regar de ellas, y tomar las aguas sin servidumbre, servicio o tributo alguno, y que toméis las dichas aguas según antiguamente fue establecido y acostumbrado en tiempo de los sarracenos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada