Tots els que vivim a València, així com molts dels nombrosos visitants que venen a la nostra ciutat durant les festes falleres, coneixem la falla de Na Jordana, sense dubte una de les millors, més antigues i més populars falles de la ciutat.
La falla es planta en una xicoteta plaça del casc històric existent al costat de l'antic llit del riu Túria, en l'anomenada plaça del Portal Nou, sovint equivocadament coneguda com a plaça de Na Jordana, precisament per ser el lloc on es planta aquesta falla.
En un apunt anterior vaig parlar de l'enderrocament de l'antiga muralla cristiana de València, del què el 2015 es va complir el 150è. aniversari.
Però potser el que poca gent conega és que en aquesta plaça s'alçava majestuosa una de les portes més grans i boniques que tenia aquella muralla: el portal Nou o Porta de Sant Josep.
Hi adjunte a continuació una litografia feta pel gravador i litògraf francès Alfred Guesdon el 1853, on assenyale aquesta porta de la muralla gòtica de València. A la seua dreta podem observar la següent porta de la muralla, la porta dels Serrans:
La falla es planta en una xicoteta plaça del casc històric existent al costat de l'antic llit del riu Túria, en l'anomenada plaça del Portal Nou, sovint equivocadament coneguda com a plaça de Na Jordana, precisament per ser el lloc on es planta aquesta falla.
En un apunt anterior vaig parlar de l'enderrocament de l'antiga muralla cristiana de València, del què el 2015 es va complir el 150è. aniversari.
Però potser el que poca gent conega és que en aquesta plaça s'alçava majestuosa una de les portes més grans i boniques que tenia aquella muralla: el portal Nou o Porta de Sant Josep.
Hi adjunte a continuació una litografia feta pel gravador i litògraf francès Alfred Guesdon el 1853, on assenyale aquesta porta de la muralla gòtica de València. A la seua dreta podem observar la següent porta de la muralla, la porta dels Serrans:
Aquest portal, que va ser l'últim que es va obrir a les muralles, guardava una certa semblança amb les Torres de Quart, sent els seus arquitectes i constructors els mateixos que aquestes torres.
En origen aquest portal va ser una simple obertura en la muralla, però cap a 1419 el rei Alfons el Magnànim va autoritzar la construcció d'un nou portal d'acord amb la necessitat del major trànsit de persones i carros que, procedents principalment de Campanar i de la seua horta, així ho demanaven.
I és així com es va construir una nova i monumental porta flanquejada per dues torres circulars que seria acabada l'any 1474.
Davant d'aquesta porta es construiria en 1606 el pont en pedra que tots coneguem com el Pont de Sant Josep, substituint a un anterior molt més modest que hi havia.
Hi adjunte a continuació unes fotografia d'època d'aquesta porta:
El dia 9 gener 1812 la ciutat de València, què es trobava assetjada per les tropes de Napoleó i defensada pel capità general Blake, es rendeix a les tropes franceses. Cinc dies més tard el mariscal Suchet creua el riu Túria pel pont de Sant Josep i fa la seua entrada oficial a la ciutat precisament a través del Portal Nou.
Arran d’aquest fet, l'emperador Napoleó li va nomenar Mariscal de l'imperi i Comte de l'Albufera, prenent com a residència el Palau de Cervelló, situat a l'actual plaça de Tetuán.
Per recordar aquesta trista efemèride per a la ciutat,en el portal va existir una làpida ja desapareguda que deia: "Por este portal entraron las tropas invasoras francesas el día 14 de enero de 1812, capitaneadas por el futuro duque de la Albufera, general Suchet".
Malauradament el portal, juntament amb la resta de les muralles i torres de la muralla gòtica de la ciutat (a excepció de les Torres de Quart i de Serrans), va ser enderrocat en 1865, privant a les generacions futures d'una extraordinària porta gòtica que hi hauria competit en esplendor i bellesa amb les altres dues portes que afortunadament van sobreviure a la demolició, les de Quart i les de Serrans.
Hi adjunte un dibuix del segle XVI i una magnífica recreació del Portal Nou (on l'alçada de les muralles està desproporcionada amb respecte a la realitat, més baixes):
Arran d’aquest fet, l'emperador Napoleó li va nomenar Mariscal de l'imperi i Comte de l'Albufera, prenent com a residència el Palau de Cervelló, situat a l'actual plaça de Tetuán.
Per recordar aquesta trista efemèride per a la ciutat,en el portal va existir una làpida ja desapareguda que deia: "Por este portal entraron las tropas invasoras francesas el día 14 de enero de 1812, capitaneadas por el futuro duque de la Albufera, general Suchet".
Malauradament el portal, juntament amb la resta de les muralles i torres de la muralla gòtica de la ciutat (a excepció de les Torres de Quart i de Serrans), va ser enderrocat en 1865, privant a les generacions futures d'una extraordinària porta gòtica que hi hauria competit en esplendor i bellesa amb les altres dues portes que afortunadament van sobreviure a la demolició, les de Quart i les de Serrans.
Hi adjunte un dibuix del segle XVI i una magnífica recreació del Portal Nou (on l'alçada de les muralles està desproporcionada amb respecte a la realitat, més baixes):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada