Si caminem per la vorera des de la confluència de l'Avinguda Maria Cristina amb la Plaça de l'Ajuntament cap a la plaça de la Reina, trobarem a mà esquerra un xicotet carrer per a vianants que ens porta cap a la Llotja. És el carrer de San Ferran.
En el seu número 12 hi trobarem l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (l’OCCC) i la llibreria Fan Set, un centre cultural que ocupa a hores d’ara el lloc on es va obrir a la ciutat el seu primer centre comercial diguem-ne de concepció moderna.
Es deia El Siglo Valenciano.
Hi adjunte una fotografia actual d’aquest lloc, l’OCCC:
En una València plena de xicotetes botigues de barri a la què arribaven els ressons de la Revolució Industrial, es va obrir el 1879 aquest establiment, precisament en una zona en què l’aleshores recentment inaugurat carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i el desaparegut carrer de Saragossa es postulava com la zona comercial de la València de finals del XIX.
El Siglo Valenciano es considera el primer gran magatzem tèxtil instal·lat a la ciutat. Comparable, salvant les distàncies, als majestuosos Lafayette parisencs o els Harrods de Londres, va suposar una autèntica revolució en aquella època.
Unes galeries de tres pisos en què es podia trobar qualsevol teixit de gran qualitat, des de llanes, punt, teles estampades i mantes, fins mantons de Manila i camises. Gènere tant per a senyores com a cavallers. A l'engròs i al detall. I amb un tracte personalitzat que va enlluernar a les famílies valencianes.
Entrar aleshores en el Siglo Valenciano era endinsar-se en un món totalment nou i desconegut fins al moment.
L'establiment es va convertir en un referent, això sí sol del tèxtil. No serà fins a la dècada de 1950 quan s'introduiren els grans magatzems amb productes d'allò més variats i que s'assemblen més al concepte actual.
Hi adjunte una fotografia d’època d’aquests magatzems:
L’establiment va arribar a comptar fins amb 200 treballadors. Però en els anys 1970 no només va haver d'afrontar la competència d’altres moderns grans magatzems, sinó que a més va haver de pagar el peatge de trobar-se situat en el barri del Mercat, què llavors ja llanguia i es degradava per moments, cedint el protagonisme comercial que sempre va tindre a noves zones en auge com eren el carrer Colom i els seus voltants. El cor de València havia canviat de lloc, però el seu lloc ja no era al mercat.
El Siglo Valenciano no va poder fer front als canvis i tingué que tancar les seues portes paradoxalment un segle després d'obrir-les per primera volta.
Després de 40 anys buit i degradat (va ser objecte fins i tot d'okupació), es va escometre una bona restauració i el 2006 va obrir de nou les seues portes com a llibreria i centre cultural de referència situat al bell mig de la ciutat.
Hi adjunte una targeta de publicitat de El Siglo de l’any 1958:
En el seu número 12 hi trobarem l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (l’OCCC) i la llibreria Fan Set, un centre cultural que ocupa a hores d’ara el lloc on es va obrir a la ciutat el seu primer centre comercial diguem-ne de concepció moderna.
Es deia El Siglo Valenciano.
Hi adjunte una fotografia actual d’aquest lloc, l’OCCC:
En una València plena de xicotetes botigues de barri a la què arribaven els ressons de la Revolució Industrial, es va obrir el 1879 aquest establiment, precisament en una zona en què l’aleshores recentment inaugurat carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i el desaparegut carrer de Saragossa es postulava com la zona comercial de la València de finals del XIX.
El Siglo Valenciano es considera el primer gran magatzem tèxtil instal·lat a la ciutat. Comparable, salvant les distàncies, als majestuosos Lafayette parisencs o els Harrods de Londres, va suposar una autèntica revolució en aquella època.
Unes galeries de tres pisos en què es podia trobar qualsevol teixit de gran qualitat, des de llanes, punt, teles estampades i mantes, fins mantons de Manila i camises. Gènere tant per a senyores com a cavallers. A l'engròs i al detall. I amb un tracte personalitzat que va enlluernar a les famílies valencianes.
Entrar aleshores en el Siglo Valenciano era endinsar-se en un món totalment nou i desconegut fins al moment.
L'establiment es va convertir en un referent, això sí sol del tèxtil. No serà fins a la dècada de 1950 quan s'introduiren els grans magatzems amb productes d'allò més variats i que s'assemblen més al concepte actual.
Hi adjunte una fotografia d’època d’aquests magatzems:
L’establiment va arribar a comptar fins amb 200 treballadors. Però en els anys 1970 no només va haver d'afrontar la competència d’altres moderns grans magatzems, sinó que a més va haver de pagar el peatge de trobar-se situat en el barri del Mercat, què llavors ja llanguia i es degradava per moments, cedint el protagonisme comercial que sempre va tindre a noves zones en auge com eren el carrer Colom i els seus voltants. El cor de València havia canviat de lloc, però el seu lloc ja no era al mercat.
El Siglo Valenciano no va poder fer front als canvis i tingué que tancar les seues portes paradoxalment un segle després d'obrir-les per primera volta.
Després de 40 anys buit i degradat (va ser objecte fins i tot d'okupació), es va escometre una bona restauració i el 2006 va obrir de nou les seues portes com a llibreria i centre cultural de referència situat al bell mig de la ciutat.
Hi adjunte una targeta de publicitat de El Siglo de l’any 1958:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada