Cercar en aquest blog

dimarts, 25 de juliol del 2017

QUAN LES TORRES DE SERRANS I EL COL·LEGI DEL PATRIARCA VAN ALBERGAR LES MILLORS OBRES DEL MUSEU DEL PRADO

En l'apunt anterior havia parlat de què, arran de ser presa la decisió per part del govern de la II República Espanyola de traslladar la seua seu a València al novembre de 1936, es va decidir també evacuar una part del patrimoni artístic de Madrid. I això va afectar, lògicament, a les obres d'art del Museu del Prado.

Després d'estudiar detingudament els edificis de la ciutat, es va considerar que els dos més adequats per albergar aqueix tresor artístic a fi de protegir-lo de les bombes eren les Torres de Serrans i el Col·legi del Patriarca:

Hi adjuntes sengles fotografies d'ambdós monuments:





Això va suposar haver de realitzar una bona remodelació en l'estructura de tots dos monuments, principalment a les Torres, per tal de reforçar-los al màxim i convertir-los en refugis a prova d'impactes de bombes. Aquest treball es va encarregar al que aleshores era l'Arquitecte Conservador del Museu del Prado, José Lino Vaamonde, amic personal d'Azaña.

Vaamonde va voler fer ús de solucions constructives que foren totalment reversibles, amb la finalitat que les obres de fortificació no deixaren petjada en els dos monuments.
Així mateix va identificar la humitat com un element tan perillós com les bombes, per la qual cosa va instal·lar dispositius de control d'humitat i un sistema de climatització avançat al seu temps amb la finalitat de crear les condicions òptimes per a conservar els quadres.
L'elecció de les Torres de Serrans per a aquesta tasca es va realitzar perquè l'extraordinària amplada dels seus murs van permetre que, sense realitzar una obra molt costosa, la seua planta baixa quedara completament cuirassada.


En no hi cabre els llenços de grans dimensions, es van habilitar sengles refugis en dues capelles laterals de l'Església del Patriarca, les que llavors es va estimar que estaven menys exposades als bombardejos navals.


Hi adjunte una fotografia presa en el Patriarca on s'hi estan disposant alguns tapissos del Prado:





La màxima obsessió de Vaamonde a les Torres era la d'evitar que, en cas d'un impacte directe, les pedres de les voltes gòtiques caigueren sobre les caixes dels quadres i els destrossaren.
Per això va dissenyar un mallat d'acer i formigó, combinat amb capes esmorteïdores de closca d'arròs i sorra, neta de matèria orgànica, perquè no es cremara en cas d'incendi.
Va recórrer al residu de l'arròs no només perquè ho podia aconseguir amb facilitat a València, sinó perquè era ignífug, ja que temia que es produïssin atacs amb bombes incendiàries, i a més també era un bon absorbidor d'ones expansives produïdes per una explosió.
També va preparar la planta baixa de forma que no fora estanca per tal d’evitar l'efecte de buf i succió de l'ona expansiva. Fins i tot va disposar que no hi haguera espai entre les caixes per reduir el moviment de l'aire a les explosions.


Aquelles mesures antibombardeig implantades per Vaamonde a les Torres de Serrans van servir de lliçó i guia per a posteriors arquitectes que van dissenyar refugis per protegir les obres d'art dels atacs aeris de la II Guerra Mundial.


Hi adjunte el document original realitzat i signat pel propi arquitecte Vaamonde on dissenya tota la remodelació què calia fer a les Torres de Serrans per convertir-les en un autèntic búnquer blindat.

També hi adjunte un parell de fotografies del moment en què un camió amb les obres del Prado les està descarregant a les Torres de Serrans: 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars