Tal i com vaig explicar en l'apunt anterior, l’edifici que va ser en el seu dia el primer centre comercial de la ciutat de València al carrer de Sant Ferran, El Siglo Valenciano, ha esdevingut a hores d’ara el modern Octubre Centre de Cultura Contemporània, després de realitzar-se una magnífica obra de rehabilitació i reestructuració en un edifici que comptava amb quasi 140 anys d'antiguitat.
“A mesura que avançaven les obres d'aquella rehabilitació, duta a terme a principis de la passada dècada, s'anaven despertant expectatives i s'anaven desvetllant tresors insospitats”, va dir l’arqueòloga responsable de l’excavació, Conxa Camps. El concurs d’un arqueòleg és figura preceptiva per llei en qualsevol excavació que es faça en el centre històric de la nostra ciutat.
La sorpresa més gran de totes va ser, sense dubte, el descobriment, sota els ciments, de part de la muralla àrab de València, una xicoteta joia arquitectònica que va afegir valor a l’interés artístic, històric i social de l’immoble.
Hi adjunte a continuació un plànol del centre de València amb el traçat de la muralla islàmica, on hi assenyale la posició d'aquest edifici què podeu comprovar com es veu travessat per l’antiga muralla islàmica de València:
Segons va dir Conxa Camps, “La ubicació del solar i el fet que abrace tot l’ample de l’illa feia preveure l’aparició de la muralla islàmica”. Tanmateix, ningú no podia saber en quin estat de conservació es trobarien les restes. Les obres de construcció de l’edifici fa més d’un segle no varen ser gens delicades, i trinxaren la muralla històrica.
No obstant això, es van trobar intactes un tram de muralla de 13 metres de longitud i 1,45 d’amplària i una torre de planta quadrada amb 4,30 metres per costat, així com restes de la barbacana que recorria la muralla en paral.lel i el fossat, un element defensiu que, ple d’aigua, s’obria des de la barbacana cap al sud, on avui transcorre el carrer de Sant Ferran.
Gràcies al descobriment d’un altre llenç de paret, s’ha pogut determinar per primera vegada l’amplària del fossat, que amb la construcció d’un cercle defensiu més ampli després de la conquesta de Jaume I, s’integrà en el clavegueram de la ciutat i donà lloc a la sèquia coneguda com “vall cobert”.
Hi adjunte a continuació una fotografia de la rehabilitació de l’edifici, on es pot veure la presència de la muralla àrab al seu soterrani:
Segons va subratllar l’arqueòloga, el més important va ser que la troballa inclou el sistema defensiu complet i permet observar la seua evolució a través de les successives reparacions i el cobriment del fossat, entre altres aspectes.
Per aquesta raó, es va decidir amb gran encert afegir al projecte del Centre Octubre la museïtzació del conjunt en un espai d’exhibició permanent, on es mostra, en paraules seues “el conjunt del sistema de defensa islàmica de València, del qual fins ara no se n’havia museïtzat cap tros”.
Per a la vostra informació, les restes d'aquest tros de muralla es poden visitar lliurement al soterrani, on es troba la Sala d’exposicions del Centre.
Hi adjunte un parell de fotografies actuals de l’esmentada sala d'exposicions on s’hi pot veure la muralla sota un gruixut vidre trepitjable:
“A mesura que avançaven les obres d'aquella rehabilitació, duta a terme a principis de la passada dècada, s'anaven despertant expectatives i s'anaven desvetllant tresors insospitats”, va dir l’arqueòloga responsable de l’excavació, Conxa Camps. El concurs d’un arqueòleg és figura preceptiva per llei en qualsevol excavació que es faça en el centre històric de la nostra ciutat.
La sorpresa més gran de totes va ser, sense dubte, el descobriment, sota els ciments, de part de la muralla àrab de València, una xicoteta joia arquitectònica que va afegir valor a l’interés artístic, històric i social de l’immoble.
Hi adjunte a continuació un plànol del centre de València amb el traçat de la muralla islàmica, on hi assenyale la posició d'aquest edifici què podeu comprovar com es veu travessat per l’antiga muralla islàmica de València:
Segons va dir Conxa Camps, “La ubicació del solar i el fet que abrace tot l’ample de l’illa feia preveure l’aparició de la muralla islàmica”. Tanmateix, ningú no podia saber en quin estat de conservació es trobarien les restes. Les obres de construcció de l’edifici fa més d’un segle no varen ser gens delicades, i trinxaren la muralla històrica.
No obstant això, es van trobar intactes un tram de muralla de 13 metres de longitud i 1,45 d’amplària i una torre de planta quadrada amb 4,30 metres per costat, així com restes de la barbacana que recorria la muralla en paral.lel i el fossat, un element defensiu que, ple d’aigua, s’obria des de la barbacana cap al sud, on avui transcorre el carrer de Sant Ferran.
Gràcies al descobriment d’un altre llenç de paret, s’ha pogut determinar per primera vegada l’amplària del fossat, que amb la construcció d’un cercle defensiu més ampli després de la conquesta de Jaume I, s’integrà en el clavegueram de la ciutat i donà lloc a la sèquia coneguda com “vall cobert”.
Hi adjunte a continuació una fotografia de la rehabilitació de l’edifici, on es pot veure la presència de la muralla àrab al seu soterrani:
Segons va subratllar l’arqueòloga, el més important va ser que la troballa inclou el sistema defensiu complet i permet observar la seua evolució a través de les successives reparacions i el cobriment del fossat, entre altres aspectes.
Per aquesta raó, es va decidir amb gran encert afegir al projecte del Centre Octubre la museïtzació del conjunt en un espai d’exhibició permanent, on es mostra, en paraules seues “el conjunt del sistema de defensa islàmica de València, del qual fins ara no se n’havia museïtzat cap tros”.
Per a la vostra informació, les restes d'aquest tros de muralla es poden visitar lliurement al soterrani, on es troba la Sala d’exposicions del Centre.
Hi adjunte un parell de fotografies actuals de l’esmentada sala d'exposicions on s’hi pot veure la muralla sota un gruixut vidre trepitjable:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada