El 6 de novembre de 1936 el govern de la II República espanyola iniciava el seu trasllat a València per convertir al Cap i Casal en capital de l’Estat espanyol durant quasi un any, concretament des del 6 novembre de 1936 fins al 30 d'octubre 1937.
En aquells moments Madrid era una ciutat assetjada i sotmesa a constants bombardejos per l'exèrcit de Franco. El patrimoni cultural de la capital es trobava en risc de ser destruït per l'acció de les bombes, de manera que el dia 5 de novembre de 1936 la direcció del Museu del Prado va rebre una ordre ministerial de la Direcció general de Belles Arts perquè procedira al trasllat de les seues obres mestres a València, lloc en què anava a instal·lar-se el Govern espanyol.
Entre el 5 de novembre d’aquell any i el 5 de febrer de 1938 es van realitzar vint expedicions per carretera de Madrid a València amb les millors obres del Museu del Prado, en què es van traslladar 391 pintures, 181 dibuixos i el Tresor del dofí.
La Junta Central, amb la col·laboració de la delegada de València, va disposar de dos dipòsits a la nostra ciutat que haurien de ser especialment condicionats per a la conservació d'aquestes valuoses obres: les Torres de Serrans i el Col·legi del Patriarca.
Hi adjunte una fotografia del quadre de Las Meninas de Velázquez, fotografiat en el Col.legi del Patriarca de València:
La responsabilitat de l'evacuació recau en la Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional. Un dels seus principals responsables va ser el cartellista i publicista valencià, Josep Renau, llavors director general de Belles Arts.
Després de ser acuradament embalades, les obres van ser muntades en camions militars per al seu trasllat a València.
El risc que suposava traslladar aquestes obres per carretera a una distància de 350 qm., en un país en guerra era molt notable. Es va disposar que la velocitat de marxa emprada havia de ser molt baixa (màxim 30 qm/h) per disminuir els efectes de les vibracions en les obres, i que els vehicles havien d'estar proveïts d'extintors i repostar allunyats dels sortidors de benzina mitjançant vehicles cisternes de suport, per evitar els efectes d'un possible incendi dels dipòsits de combustible. Finalment havia d'establir-se la composició, distància de marxa i escorta del comboi.
L'empresa va resultar un èxit, ja que excepte alguns xicotets incidents ocorreguts durant els primers trasllats, la resta es van realitzar sense contratemps, arribant totes les obres a València en perfecte estat per ser allotjades en els dos edificis assignats.
En l’apunt que hi adjunte podeu veure un curt però interessant documental que mostra instants d'aquell trasllat i com es van condicionar les Torres de Serrans i el Col.legi del Patriarca per ser allotjades de manera segura:
https://www.youtube.com/watch?v=-hwazKaob_4&feature=share
En aquells moments Madrid era una ciutat assetjada i sotmesa a constants bombardejos per l'exèrcit de Franco. El patrimoni cultural de la capital es trobava en risc de ser destruït per l'acció de les bombes, de manera que el dia 5 de novembre de 1936 la direcció del Museu del Prado va rebre una ordre ministerial de la Direcció general de Belles Arts perquè procedira al trasllat de les seues obres mestres a València, lloc en què anava a instal·lar-se el Govern espanyol.
Entre el 5 de novembre d’aquell any i el 5 de febrer de 1938 es van realitzar vint expedicions per carretera de Madrid a València amb les millors obres del Museu del Prado, en què es van traslladar 391 pintures, 181 dibuixos i el Tresor del dofí.
La Junta Central, amb la col·laboració de la delegada de València, va disposar de dos dipòsits a la nostra ciutat que haurien de ser especialment condicionats per a la conservació d'aquestes valuoses obres: les Torres de Serrans i el Col·legi del Patriarca.
Hi adjunte una fotografia del quadre de Las Meninas de Velázquez, fotografiat en el Col.legi del Patriarca de València:
La responsabilitat de l'evacuació recau en la Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional. Un dels seus principals responsables va ser el cartellista i publicista valencià, Josep Renau, llavors director general de Belles Arts.
Després de ser acuradament embalades, les obres van ser muntades en camions militars per al seu trasllat a València.
El risc que suposava traslladar aquestes obres per carretera a una distància de 350 qm., en un país en guerra era molt notable. Es va disposar que la velocitat de marxa emprada havia de ser molt baixa (màxim 30 qm/h) per disminuir els efectes de les vibracions en les obres, i que els vehicles havien d'estar proveïts d'extintors i repostar allunyats dels sortidors de benzina mitjançant vehicles cisternes de suport, per evitar els efectes d'un possible incendi dels dipòsits de combustible. Finalment havia d'establir-se la composició, distància de marxa i escorta del comboi.
L'empresa va resultar un èxit, ja que excepte alguns xicotets incidents ocorreguts durant els primers trasllats, la resta es van realitzar sense contratemps, arribant totes les obres a València en perfecte estat per ser allotjades en els dos edificis assignats.
En l’apunt que hi adjunte podeu veure un curt però interessant documental que mostra instants d'aquell trasllat i com es van condicionar les Torres de Serrans i el Col.legi del Patriarca per ser allotjades de manera segura:
https://www.youtube.com/watch?v=-hwazKaob_4&feature=share
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada