Quan passejem pel costat de la façana del magnífic Palau de la Generalitat Valenciana, bé siga per la que dóna al carrer Cavallers o a la plaça de Manises, si ens fixem bé i aproximadament a meitat de façana, una mica més a prop de la torre que dóna a l’esmentada plaça, observarem unes curioses esquerdes què les recorren de dalt a baix.
Abans d'explicar-ne el seu probable origen, crec necessari fer primer un brevíssim esment a la construcció de l'edifici.
El Palau s'inicià l’any 1421 amb la fi d'albergar la mateixa entitat que avui acull i li dóna nom, la Diputació General o Generalitat del Regne de València, la màxima institució foral dels valencians des del 1418. Aviat es compliran sis segles, una de les institucions polítiques més antigues d’Europa.
Construït en estil gòtic tardà per Pere Comte i Joan Guivarró, la part més antiga és la portada del carrer de Cavallers (1481), i la més moderna, però encara gòtica, són els arcs de la galeria superior (1541). És distribueix com un Palau gòtic mediterrani típic, amb pati descobert, escala d'honor, semisoterrani i tres pisos: entresòl, pis principal i galeria.
La torre que mira a la plaça de la Mare de Déu va construir-se entre 1518 i 1585. Tants anys en fer-se la seua construcció van influir en la seua diversitat d'estils, ja que fou encetada amb estil gòtic, continuada en el Renaixement i rematada en Herrerià.
I ara vaig a explicar-vos l'origen de les estranyes esquerdes.
L'edifici original era més xicotet que l'actual, i només tenia una torre. Part de l'edifici i la torre quasi bessona que dóna a la plaça de Manises van ser construïts per l’arquitecte Luis Alberto Ballesteros entre els anys 1940 i 1952. És a dir, és una còpia historicista de la torre antiga i de la resta de l'edifici original.
La zona d’unió entre la part vella i l’esmentada part nova de l’edifici es manifesta per les esmentades esquerdes a les seues dues façanes. És precisament aquesta la zona més feble de la façana, la conjunció entre la part construïda fa diversos segles i la més recent.
La situació de les esquerdes, segons he pogut comprovar en fotos i plànols antics i recents, hi coincideix molt aproximadament amb la zona d'aquesta conjunció, pel la qual cosa el seu probable origen ha de tindre relació amb l'ampliació del Palau.
Hi adjunte unes fotografies de les mateixes:
Abans d'explicar-ne el seu probable origen, crec necessari fer primer un brevíssim esment a la construcció de l'edifici.
El Palau s'inicià l’any 1421 amb la fi d'albergar la mateixa entitat que avui acull i li dóna nom, la Diputació General o Generalitat del Regne de València, la màxima institució foral dels valencians des del 1418. Aviat es compliran sis segles, una de les institucions polítiques més antigues d’Europa.
Construït en estil gòtic tardà per Pere Comte i Joan Guivarró, la part més antiga és la portada del carrer de Cavallers (1481), i la més moderna, però encara gòtica, són els arcs de la galeria superior (1541). És distribueix com un Palau gòtic mediterrani típic, amb pati descobert, escala d'honor, semisoterrani i tres pisos: entresòl, pis principal i galeria.
La torre que mira a la plaça de la Mare de Déu va construir-se entre 1518 i 1585. Tants anys en fer-se la seua construcció van influir en la seua diversitat d'estils, ja que fou encetada amb estil gòtic, continuada en el Renaixement i rematada en Herrerià.
I ara vaig a explicar-vos l'origen de les estranyes esquerdes.
L'edifici original era més xicotet que l'actual, i només tenia una torre. Part de l'edifici i la torre quasi bessona que dóna a la plaça de Manises van ser construïts per l’arquitecte Luis Alberto Ballesteros entre els anys 1940 i 1952. És a dir, és una còpia historicista de la torre antiga i de la resta de l'edifici original.
La zona d’unió entre la part vella i l’esmentada part nova de l’edifici es manifesta per les esmentades esquerdes a les seues dues façanes. És precisament aquesta la zona més feble de la façana, la conjunció entre la part construïda fa diversos segles i la més recent.
La situació de les esquerdes, segons he pogut comprovar en fotos i plànols antics i recents, hi coincideix molt aproximadament amb la zona d'aquesta conjunció, pel la qual cosa el seu probable origen ha de tindre relació amb l'ampliació del Palau.
Hi adjunte unes fotografies de les mateixes:
Va ser a partir del 1940 quan la Diputació de València va començar a expropiar totes les cases allà existents per alçar el nou cos de l’edifici i la nova torre.
Per a la nova construcció és va utilitzar la mateixa pedra que havia estat emprada per a fer-ne la primera (pedra original de les canteres de Godella i Rocafort), a fi d'igualar-ne l'estètica.
No va ser tasca gens fàcil aquesta, ja que si bé es coneixia la procedència exacta de les pedreres de les que es va extraure la pedra per a la construcció de l'antic edifici, per diverses raons no tota ella es podia utilitzar, pel què va ser necessari recórrer a carreus de pedra porosa tosca procedent de l'enderroc d'antigues construccions, i fins i tot d'alguns vells carreus dels ampits del riu Túria, per tal de donar a l'exterior la uniformitat desitjada en l'ampliació de l'edifici amb relació a la part antiga.
El resultat final ha estat realment molt satisfactori, ja que resulta pràcticament impossible distingir la part vella de l'edifici de la nova. Solament unes esquerdes ho delaten...
Hi adjunte un parell de fotos del Palau presses des del mateix lloc. En la fotografia antiga, anterior a la seua ampliació recent, hi assenyale amb una fletxa l’absència de la nova torre construïda fa només set dècades:
Per a la nova construcció és va utilitzar la mateixa pedra que havia estat emprada per a fer-ne la primera (pedra original de les canteres de Godella i Rocafort), a fi d'igualar-ne l'estètica.
No va ser tasca gens fàcil aquesta, ja que si bé es coneixia la procedència exacta de les pedreres de les que es va extraure la pedra per a la construcció de l'antic edifici, per diverses raons no tota ella es podia utilitzar, pel què va ser necessari recórrer a carreus de pedra porosa tosca procedent de l'enderroc d'antigues construccions, i fins i tot d'alguns vells carreus dels ampits del riu Túria, per tal de donar a l'exterior la uniformitat desitjada en l'ampliació de l'edifici amb relació a la part antiga.
El resultat final ha estat realment molt satisfactori, ja que resulta pràcticament impossible distingir la part vella de l'edifici de la nova. Solament unes esquerdes ho delaten...
Hi adjunte un parell de fotos del Palau presses des del mateix lloc. En la fotografia antiga, anterior a la seua ampliació recent, hi assenyale amb una fletxa l’absència de la nova torre construïda fa només set dècades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada