L'any 2015 es van complir el 140 é. aniversari de l'enderrocament de l'antiga muralla gòtica de València, una extraordinària muralla medieval de cinc segles d'antiguitat.
Els artífexs d'aquell enderroc van ser Ciril Amorós, en aquells dies Governador Civil de València, i el Marquès de Campo, batlle de la ciutat.
Va ser aquella potser una de les poques ocasions en què la ciutadania en general i la burgesia capitalina hi van estar d'acord. Els primers perquè veien en les muralles un cinturó que constrenyia la ciutat, amb tots els inconvenients que això comportava com la falta de mobilitat, de ventilació, de salubritat, etc.
I els segons perquè en prendre aquella decisió van veure una oportunitat de revaloritzar els seus terrenys situats a les afores de les muralles, i de fer un suculent negoci amb la construcció de nous barris i la venda de les noves cases que s’hi anaven a construir. L'especulació immobiliària no és un invent del segle XX, com molts pogueren pensar...
Aquella magnífica muralla de més de quatre quilòmetres de longitud tenia 4 grans portes d'entrada a la ciutat, i vuit de menors.
Cap d'elles es va salvar de la piqueta, excepte les de Quart i la de Serrans.
I no va ser per consideració històrica o artística, sinó per un afortunat atzar: perquè en aquell moment les dues funcionaven com presons, i el seu enderroc haguera obligat a la ciutat a construir un nou recinte carcerari per al que no hi havia diners. De fet no va ser fins a 34 anys més tard quan es va iniciar la construcció de la presó Model de València, que fou inaugurada el 1903, sent els primers en estrenar-la precisament els presos que estaven en les Torres de Quart.
Tot i que tan sols un xicotet llenç d'aquella muralla s'ha conservat a l'aire lliure al costat de les torres de Quart, la empremta que la mateixa ha deixat, per exemple sobre les pròpies Torres de Serrans, és ben visible i ens fa veure quines eren els seus dimensions en alçada i amplada, com es pot apreciar a la foto que adjunte en aquest apunt:
Els artífexs d'aquell enderroc van ser Ciril Amorós, en aquells dies Governador Civil de València, i el Marquès de Campo, batlle de la ciutat.
Va ser aquella potser una de les poques ocasions en què la ciutadania en general i la burgesia capitalina hi van estar d'acord. Els primers perquè veien en les muralles un cinturó que constrenyia la ciutat, amb tots els inconvenients que això comportava com la falta de mobilitat, de ventilació, de salubritat, etc.
I els segons perquè en prendre aquella decisió van veure una oportunitat de revaloritzar els seus terrenys situats a les afores de les muralles, i de fer un suculent negoci amb la construcció de nous barris i la venda de les noves cases que s’hi anaven a construir. L'especulació immobiliària no és un invent del segle XX, com molts pogueren pensar...
Aquella magnífica muralla de més de quatre quilòmetres de longitud tenia 4 grans portes d'entrada a la ciutat, i vuit de menors.
Cap d'elles es va salvar de la piqueta, excepte les de Quart i la de Serrans.
I no va ser per consideració històrica o artística, sinó per un afortunat atzar: perquè en aquell moment les dues funcionaven com presons, i el seu enderroc haguera obligat a la ciutat a construir un nou recinte carcerari per al que no hi havia diners. De fet no va ser fins a 34 anys més tard quan es va iniciar la construcció de la presó Model de València, que fou inaugurada el 1903, sent els primers en estrenar-la precisament els presos que estaven en les Torres de Quart.
Tot i que tan sols un xicotet llenç d'aquella muralla s'ha conservat a l'aire lliure al costat de les torres de Quart, la empremta que la mateixa ha deixat, per exemple sobre les pròpies Torres de Serrans, és ben visible i ens fa veure quines eren els seus dimensions en alçada i amplada, com es pot apreciar a la foto que adjunte en aquest apunt:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada