En l'apunt anterior havia parlat del bell edifici Monforte, antiga seu dels magatzems de La Isla de Cuba situats a la plaça de la Reina, edifici representatiu de l'arquitectura eclèctica de l'arquitecte Lucas García Cardona, nascut a València l'any 1847.
M’agradaria parlar-vos una mica d’aquesta arquitecte i de la destacada empremta que la seua obra ha deixat als carrers de la nostra ciutat.
La posició acomodada de la seua família li va permetre emprendre els seus estudis d'arquitectura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
El seu estil arquitectònic es va desenvolupar dins de l’ecleticisme característic de finals del segle XIX. No obstant això, dins d'aquest estil García Cardona destacà per la diversitat dels seus edificis. La seua imaginació fou molt àmplia i això el porta a utilitzar columnes de ferro colat, ceràmica vidriada, enrajolat, pedra o guixeries policromades. Ressenyables són així mateix els cubrepersianes de ferro colat que es poden observar en la major part dels seus immobles. La combinació de materials a les façanes li va resultar espectacular per a la classe burgesa valenciana d’aleshores que li encarregava els projectes.
Aquests edificis eren construïts en ple centre de la ciutat i pretenien ser reflex de les ànsies distintives dels seus amos, sense perdre per això un sentit popular de l'obra que va gaudir de molta acceptació. Visualment els seus edificis són molt atractius i avui dia podem dir que es troben entre els més bells de València.
Seu és, per exemple, l'actual Centre Cultural Bancaixa a la plaça de Tetuan construït el 1891, un bell edifici al qual incorporà elements barrocs en la seua decoració. Posteriorment va ser completament buidat en la seua restauració, però es van conservar en la seua integritat les façanes i els elements artístics de les teulades.
En 1895 arribà a la seua plenitud artística amb l'esmentat edifici Monforte, amb el què va construir al carrer Sant Vicent 20-24 just davant de l'església de Sant Martí, i amb l'edifici Casa Pedro Sánchez de León situat just enfront de l'edifici Monforte, que també vaig esmentar en el meu anterior apunt.
Lucas García va morir a Godella (València) en 1899. Després de la seua mort serien finalitzades algunes de les obres per ell projectades. La major part dels seus edificis es conserven en peu i han estat restaurats en la dècada passada.
Segur que passejant per València ens han cridat l'atenció moltes vegades alguns dels seus edificis, però dels quals desconeixíem el seu autor. En els apunts que segueixen vos mostraré alguns d'ells, potser els més representatius, que de segur molts de vosaltres sou capaços de reconèixer.
Ací teniu el seu retrat:
M’agradaria parlar-vos una mica d’aquesta arquitecte i de la destacada empremta que la seua obra ha deixat als carrers de la nostra ciutat.
La posició acomodada de la seua família li va permetre emprendre els seus estudis d'arquitectura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
El seu estil arquitectònic es va desenvolupar dins de l’ecleticisme característic de finals del segle XIX. No obstant això, dins d'aquest estil García Cardona destacà per la diversitat dels seus edificis. La seua imaginació fou molt àmplia i això el porta a utilitzar columnes de ferro colat, ceràmica vidriada, enrajolat, pedra o guixeries policromades. Ressenyables són així mateix els cubrepersianes de ferro colat que es poden observar en la major part dels seus immobles. La combinació de materials a les façanes li va resultar espectacular per a la classe burgesa valenciana d’aleshores que li encarregava els projectes.
Aquests edificis eren construïts en ple centre de la ciutat i pretenien ser reflex de les ànsies distintives dels seus amos, sense perdre per això un sentit popular de l'obra que va gaudir de molta acceptació. Visualment els seus edificis són molt atractius i avui dia podem dir que es troben entre els més bells de València.
Seu és, per exemple, l'actual Centre Cultural Bancaixa a la plaça de Tetuan construït el 1891, un bell edifici al qual incorporà elements barrocs en la seua decoració. Posteriorment va ser completament buidat en la seua restauració, però es van conservar en la seua integritat les façanes i els elements artístics de les teulades.
En 1895 arribà a la seua plenitud artística amb l'esmentat edifici Monforte, amb el què va construir al carrer Sant Vicent 20-24 just davant de l'església de Sant Martí, i amb l'edifici Casa Pedro Sánchez de León situat just enfront de l'edifici Monforte, que també vaig esmentar en el meu anterior apunt.
Lucas García va morir a Godella (València) en 1899. Després de la seua mort serien finalitzades algunes de les obres per ell projectades. La major part dels seus edificis es conserven en peu i han estat restaurats en la dècada passada.
Segur que passejant per València ens han cridat l'atenció moltes vegades alguns dels seus edificis, però dels quals desconeixíem el seu autor. En els apunts que segueixen vos mostraré alguns d'ells, potser els més representatius, que de segur molts de vosaltres sou capaços de reconèixer.
Ací teniu el seu retrat:
Edifici Monforte (seu dels magatzens La Isla de Cuba) (any 1895). Plaça de la Reina 4 i carrer Sant Vicent 1.
Estil eclèctic. Un dels millors edificis de Lucas García que destaca per les seues columnes de ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant. Va albergar els populars magatzems de La Isla de Cuba, sent avui dia seu d'una entitat bancària. L'edifici va ser un encàrrec de Josefa Sancho.
Estil eclèctic. Un dels millors edificis de Lucas García que destaca per les seues columnes de ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant. Va albergar els populars magatzems de La Isla de Cuba, sent avui dia seu d'una entitat bancària. L'edifici va ser un encàrrec de Josefa Sancho.
Casa Pedro Sánchez de León (any 1897). Carrer Sant Vicent, 2 i plaça Sta. Caterina.
Estil eclèctic amb elements ornamentals d'inspiració francesa. Té doble entresòl, columnes de ferro fos i cupulí amb òculs al xamfrà. Va ser dissenyat a sol·licitud de Pedro Sánchez de León:
Estil eclèctic amb elements ornamentals d'inspiració francesa. Té doble entresòl, columnes de ferro fos i cupulí amb òculs al xamfrà. Va ser dissenyat a sol·licitud de Pedro Sánchez de León:
Edificis Sancho (any 1881). Carrer Cavallers, 14, 16 i 18 i carrer Mare Vella.
Estil eclèctic-neoromàntic. Edifici d'habitatges situat sobre el que va ser Palau dels ducs de Villahermosa. Consta de tres edificis amb una composició unitària de la façana.
Destaca per les baranes dels balcons i els cubrepersianes, tot realitzat en ferro fos. Té detalls decoratius d'inspiració oriental:
Estil eclèctic-neoromàntic. Edifici d'habitatges situat sobre el que va ser Palau dels ducs de Villahermosa. Consta de tres edificis amb una composició unitària de la façana.
Destaca per les baranes dels balcons i els cubrepersianes, tot realitzat en ferro fos. Té detalls decoratius d'inspiració oriental:
Casa de les Religioses Oblates (any 1884). Carrer Pascual i Genis, 23.
Edifici de tall palatí i d’estil eclèctic i neoromàntic amb influències del manierisme italià. Destaca la seua escala i els cubrepersianes de fosa.
Va ser construït per a habitatge de Manuel Candela, passant la seua propietat a les Religioses Oblates amb posterioritat (fotografia sup.)
Edifici de tall palatí i d’estil eclèctic i neoromàntic amb influències del manierisme italià. Destaca la seua escala i els cubrepersianes de fosa.
Va ser construït per a habitatge de Manuel Candela, passant la seua propietat a les Religioses Oblates amb posterioritat (fotografia sup.)
Casa Mercedes Sánchez de León (any 1895). Carrer Sant Vicent, 8 (davant Sant Martí) i carrer Drets, 2.
Estil eclèctic amb inspiració neogrega i elements decoratius de ferro fos. Va ser encarregat per Mercedes Sánchez de León (fotogarfia inf.):
Estil eclèctic amb inspiració neogrega i elements decoratius de ferro fos. Va ser encarregat per Mercedes Sánchez de León (fotogarfia inf.):
Casa Blasco (any 1886). Passeig de l'Albereda, 11 i carrer Pintor Peiró.
Estil eclèctic amb influència academicista i de neorenaixentista.
Igual que en altres obres de García Cardona, es destaca la seua reixeria i els cubrepersianes molt característics.
És l'únic edifici d’aquest arquitecte situat fora del centre de la ciutat, en una zona d'expansió urbana a la fi del segle XIX:
Estil eclèctic amb influència academicista i de neorenaixentista.
Igual que en altres obres de García Cardona, es destaca la seua reixeria i els cubrepersianes molt característics.
És l'únic edifici d’aquest arquitecte situat fora del centre de la ciutat, en una zona d'expansió urbana a la fi del segle XIX:
Casa de la Vídua i fills de Ylario (any 1889) Carrer Colon, 25 i carrer Roger de Llúria.
Estil eclèctic d'inspiració neogrega. Edifici d'habitatges en què destaca el mirador situat al xamfrà i l'original frontó que corona l'edifici. Com a curiositat es pot ressenyar que Lucas García va situar l'habitatge principal en el segon pis i no en el primer com era norma en aquesta època.
Segur que molts de vosaltres el reconeixeu ara per ser la seu de la companyia d’ordinadors Apple a València:
Estil eclèctic d'inspiració neogrega. Edifici d'habitatges en què destaca el mirador situat al xamfrà i l'original frontó que corona l'edifici. Com a curiositat es pot ressenyar que Lucas García va situar l'habitatge principal en el segon pis i no en el primer com era norma en aquesta època.
Segur que molts de vosaltres el reconeixeu ara per ser la seu de la companyia d’ordinadors Apple a València:
Centre Cultural Bancaixa (any 1891). Plaça Tetuan, 23 i carrer General Tovar, 4
Estil eclèctic d'inspiració barroca. Construït com habitatge urbà per a Manuel Gómez Fos, té una aparença luxosa amb torres en els cantons coronades per sengles cúpules, tot això d'aspecte palatí amb elements barrocs en la seua decoració.
L'edifici té sis plantes i doble ingrés. Va ser remodelat en 1980, sent eliminat en la dita remodelació la part interior de l'edifici, conservant-se únicament la façana.
Actualment alberga el Centre cultural de Bancaixa:
Estil eclèctic d'inspiració barroca. Construït com habitatge urbà per a Manuel Gómez Fos, té una aparença luxosa amb torres en els cantons coronades per sengles cúpules, tot això d'aspecte palatí amb elements barrocs en la seua decoració.
L'edifici té sis plantes i doble ingrés. Va ser remodelat en 1980, sent eliminat en la dita remodelació la part interior de l'edifici, conservant-se únicament la façana.
Actualment alberga el Centre cultural de Bancaixa:
Casa Moroder (any 1891). Carrer Pau, 10 i carrer Lluís Vives, 7.
Edifici d’estil eclèctic amb elements renaixentistes. Al xamfrà Garcia Cardona va col·locar una sèrie de miradors rematats per un cupulí apuntat. Va ser un encàrrec de José Moroder:
Edifici d’estil eclèctic amb elements renaixentistes. Al xamfrà Garcia Cardona va col·locar una sèrie de miradors rematats per un cupulí apuntat. Va ser un encàrrec de José Moroder:
Casino d'Agricultura (any 1899). Carrer de la Pau, carrer Sant Joan de Ribera i carrer Comèdies, 12.
Edifici d’estil eclèctic amb motius renaixentistes i rica decoració en què de nou destaquen els cubrepersianes i els balcons.
Va ser el seu ek darrer projecte de García Cardona que va deixar inacabat. L'obra va ser acabada per Juan Bautista Martínez i Vicente Alcayde amb algunes modificacions. Va ser un encàrrec de José Espí.
Posteriorment es va instal.lar en aquest edifici el Casino d'Agricultura:
Edifici d’estil eclèctic amb motius renaixentistes i rica decoració en què de nou destaquen els cubrepersianes i els balcons.
Va ser el seu ek darrer projecte de García Cardona que va deixar inacabat. L'obra va ser acabada per Juan Bautista Martínez i Vicente Alcayde amb algunes modificacions. Va ser un encàrrec de José Espí.
Posteriorment es va instal.lar en aquest edifici el Casino d'Agricultura:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada