Fa un temps el diari Las Provincias va publicar en la seua edició digital un interessant article en el qual parlava de la situació en què es troben les restes de la muralla musulmana de València a la zona del barri del Carme (de la qual he anat parlant en aquesta pàgina en anteriors apunts, i ho faré en futurs) i del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior que es va aprovar l'any 2002, suposadament realitzat per protegir aquestes restes i reordenar tota la zona.
Davant d’aquest Pla, l'oposició veïnal s’hi va oposar amb força en entendre que aquest Pla suposava més una amenaça que una oportunitat de rehabilitació i integració en el conjunt històric medieval del Carme, fins a aconseguir paralitzar-lo l'any 2006.
Des de llavors tot està pràcticament aturat i el barri segueix deteriorant-se sense que fins al moment ni l'antiga ni la nova Administració municipal i autonòmica hagen actuat per condicionar amb dignitat les restes d'una muralla mil·lenària que mereixen el màxim respecte i consideració, en tractar-se d'un patrimoni històric singular i únic, l'existència del qual ens ha d'enorgullir a tots els valencians.
Però l'article recull també l’amenaça que aquest Pla representa perquè podria fer desaparèixer el que podríem dir que és l'última casa-obrador del barri, un taller centenari paradigma del què va ser la València medieval en què centenars de tallers com el del seu propietari actual, Pepe March, poblaven aquest barri, i del què vos vaig a parlar a continuació.
Vos deixe, en primer lloc, l’enllaç a l’article de Las Provincias: a.ikea.com/es/ca/catalog/categories/departments/living_room/10382/
Paga la pena llegir-ho.
Si passegem per l’històric carrer de Marevella al Carme, podem trobar l'esmentat taller-obrador de Pepe March.
Jo he tingut el privilegi de conèixer-lo i de visitar la seua casa-taller varies voltes. les fotografies que veureu en aquest apunt són totes del seu interior.
Puc dir que entrar a sa casa és entrar en un túnel del temps que ens transporta a la València gremial, a una València en què centenars de tallers obradors com el seu poblaven els carrers d'aquest barri i d'altres d'aquella ciutat medieval.
El taller-obrador de Pepe March es troba complet i en un acceptable estat de conservació, comptant amb totes les seues eines, maquinària, utensilis i útils per al treball en perfecte estat d'ús perquè ha romàs en actiu com a habitatge i com a taller obrador al llarg de diverses generacions d'artesans que hi van viure i treballar fins a l'actualitat.
La raó per la qual els artesans es van instal·lar en l'entorn de l'actual barri del Carme era perquè ací tenien accés a aigua abundant, fonamental per realitzar els seus treballs.
El riu Túria, la séquia de Rovella i el valladar de la muralla, ara part del subsòl de la ciutat, estaven molt a prop. La seua aigua era molt necessària, ja que fins l'any 1856 no hi van haver instal.lacions d'aigua conduïda per canonades al barri, fet què no es va generalitzar fins ben entrat el segle XX.
Al llarg d'aquest apunt vos vaig a anar adjuntant algunes fotografies presses per mi d'aquesta meravellosa casa-obrador, malauradament encara amenaçada d'enderroc pel citat Pla Especial de Protecció i Reforma Interior que pretén fer una plaça en aquest lloc.
L'única explicació perquè els tècnics de l'Administració pretenguen destruir aquesta casa-taller no pot ser una altra que la ignorància històrica de l'origen artesà del Barri del Carme.
Entre el mercat de Mossèn Sorell fins a la muralla musulmana es trobava l’adoberia vella, que s’articulava al voltant de l’esmentada sèquia de Na Rovella i els seus ramals de Mare Vella.
Allà es trobaven els tintorers, els assaonadors que adobaven les pells i els aluders que feien guants i pergamins. Eren activitats molestes i per això, abans de fer-se l’ampliació de la muralla medieval cristiana, es trobaven fora dels límits de la ciutat.
I es ací, en l’actual carrer de la Mare Vella, on s’ubica la casa-taller de Pepe March, hereva d’aquella tradició medieval. És un taller familiar d’escultura, de talla d’imatges i d’orfebreria en diferents materials: bronze, fusta, alabastre.
El nom del carrer “Mare Vella” és probable que provinga del què es coneix com "sèquia mare", ja que a mitjans del segle XI discorria per aquest mateix lloc el col·lector que servia de fossat de la muralla àrab.
Les cases-taller que van estar ubicats al carrer de la Mare Vella, al costat de la muralla musulmana, com he explicat ades formaven part d'un extens assentament artesanal, l'activitat del qual es remunta al segle XIV vinculada a l'aprofitament hidràulic d'un dels braços de la sèquia de Na Rovella.
Aquell complex artesanal va marcar la configuració de la trama urbana del barri del Carme, què roman com a evidència fòssil del teixit productiu tradicional d’aleshores.
El taller de Pepe March encara conserva l'estructura d'habitatge d’obrador tradicional, ja que en no canviar d'ubicació i d'activitat al llarg de segles, ha mantingut pràcticament intacta la seua disposició espacial a causa de la memòria parcel·lària, preservant una tipologia que va mantindre la seua vigència i funcionalitat fins ben entrat el segle XX, però que a hores d’ara ja no existeix enlloc de la ciutat.
Per això podem afirmar que no hi ha un altre cas en tot el centre històric en què una tipologia arquitectònica fòssil romanga habitada i en ús en l'actualitat, extrem que Pepe March pot demostrar amb documents.
Però el més important és que al llarg dels últims quatre segles aquest taller-obrador no ha deixat de tindre el mateix ús artesanal, i durant els últims cent anys aproximadament ha pertangut a tres generacions de la mateixa família d'artesans. Aquest fet, lluny de ser casual, es deu exclusivament al privilegiat espai on es troba situat, ja que aquest espai va gaudir antigament de dos importants aportacions d'aigua que anaven al centre neuràlgic de la ciutat medieval: la sèquia de Na Rovella i la Vall Vell, amb una separació entre elles de tot just 15 metres, creant un enclavament on l'existència d'aigua abundant era necessària per a determinades activitats artesanes.
Aquell assentament productiu, que podria qualificar-se de veritable "polígon preindustrial", tenia el seu nucli delimitat pels carrers de la Mare Vella, d’en Borras, Tenerias, carrer de Baix i Portal de Valldigna.
El darrer taller de tractament del cuir va estar al carrer Adoberies i va estar en actiu fins a 1970. El 1980 va ser enderrocat.
Les sèquies de Na Rovella juntament amb la de Favara, al seu pas per la ciutat, podien considerar-se autèntiques sèquies urbanes. Els seus recorreguts, així com els de la multitud de canals i braços per tot arreu de València, van definir sense dubte la trama urbana del Cap i Casal i van condicionar la ubicació dels nombrosos assentaments productius artesans que va tindre el centre històric.
Peça essencial d’aquella xarxa de canalitzacions eren els valladars, en particular la Vall Vell o fossat de la Muralla islàmica. Aquest, perduda ja la seua utilitat defensiva, va passar a ser el gran col·lector urbà al qual s'abocaven desguassos i embornals, alhora que recollia els cabals sobrants de diversos ramals de la sèquia de Na Rovella.
Amb aquest apunt vull reivindicar la extraordinària importància que té en l'urbanisme l'obra civil de les antigues canalitzacions d'aigua i de les restes arqueològiques d'instal·lacions preindustrials com a petjada fossilitzada que roman en el subsòl del origen de la ciutat. Un fet que forma part del DNI de la nostra ciutat respecte d'altres ciutats espanyoles i europees, per la seua particular aportació específica al desenvolupament històric urbà de València.
Encara que pot resultat una mica llarg, vos recomane la lectura de la seua acurada i argumentada exposició:
Davant d’aquest Pla, l'oposició veïnal s’hi va oposar amb força en entendre que aquest Pla suposava més una amenaça que una oportunitat de rehabilitació i integració en el conjunt històric medieval del Carme, fins a aconseguir paralitzar-lo l'any 2006.
Des de llavors tot està pràcticament aturat i el barri segueix deteriorant-se sense que fins al moment ni l'antiga ni la nova Administració municipal i autonòmica hagen actuat per condicionar amb dignitat les restes d'una muralla mil·lenària que mereixen el màxim respecte i consideració, en tractar-se d'un patrimoni històric singular i únic, l'existència del qual ens ha d'enorgullir a tots els valencians.
Però l'article recull també l’amenaça que aquest Pla representa perquè podria fer desaparèixer el que podríem dir que és l'última casa-obrador del barri, un taller centenari paradigma del què va ser la València medieval en què centenars de tallers com el del seu propietari actual, Pepe March, poblaven aquest barri, i del què vos vaig a parlar a continuació.
Vos deixe, en primer lloc, l’enllaç a l’article de Las Provincias: a.ikea.com/es/ca/catalog/categories/departments/living_room/10382/
Paga la pena llegir-ho.
Si passegem per l’històric carrer de Marevella al Carme, podem trobar l'esmentat taller-obrador de Pepe March.
Jo he tingut el privilegi de conèixer-lo i de visitar la seua casa-taller varies voltes. les fotografies que veureu en aquest apunt són totes del seu interior.
Puc dir que entrar a sa casa és entrar en un túnel del temps que ens transporta a la València gremial, a una València en què centenars de tallers obradors com el seu poblaven els carrers d'aquest barri i d'altres d'aquella ciutat medieval.
El taller-obrador de Pepe March es troba complet i en un acceptable estat de conservació, comptant amb totes les seues eines, maquinària, utensilis i útils per al treball en perfecte estat d'ús perquè ha romàs en actiu com a habitatge i com a taller obrador al llarg de diverses generacions d'artesans que hi van viure i treballar fins a l'actualitat.
La raó per la qual els artesans es van instal·lar en l'entorn de l'actual barri del Carme era perquè ací tenien accés a aigua abundant, fonamental per realitzar els seus treballs.
El riu Túria, la séquia de Rovella i el valladar de la muralla, ara part del subsòl de la ciutat, estaven molt a prop. La seua aigua era molt necessària, ja que fins l'any 1856 no hi van haver instal.lacions d'aigua conduïda per canonades al barri, fet què no es va generalitzar fins ben entrat el segle XX.
Al llarg d'aquest apunt vos vaig a anar adjuntant algunes fotografies presses per mi d'aquesta meravellosa casa-obrador, malauradament encara amenaçada d'enderroc pel citat Pla Especial de Protecció i Reforma Interior que pretén fer una plaça en aquest lloc.
L'única explicació perquè els tècnics de l'Administració pretenguen destruir aquesta casa-taller no pot ser una altra que la ignorància històrica de l'origen artesà del Barri del Carme.
Entre el mercat de Mossèn Sorell fins a la muralla musulmana es trobava l’adoberia vella, que s’articulava al voltant de l’esmentada sèquia de Na Rovella i els seus ramals de Mare Vella.
Allà es trobaven els tintorers, els assaonadors que adobaven les pells i els aluders que feien guants i pergamins. Eren activitats molestes i per això, abans de fer-se l’ampliació de la muralla medieval cristiana, es trobaven fora dels límits de la ciutat.
I es ací, en l’actual carrer de la Mare Vella, on s’ubica la casa-taller de Pepe March, hereva d’aquella tradició medieval. És un taller familiar d’escultura, de talla d’imatges i d’orfebreria en diferents materials: bronze, fusta, alabastre.
El nom del carrer “Mare Vella” és probable que provinga del què es coneix com "sèquia mare", ja que a mitjans del segle XI discorria per aquest mateix lloc el col·lector que servia de fossat de la muralla àrab.
Les cases-taller que van estar ubicats al carrer de la Mare Vella, al costat de la muralla musulmana, com he explicat ades formaven part d'un extens assentament artesanal, l'activitat del qual es remunta al segle XIV vinculada a l'aprofitament hidràulic d'un dels braços de la sèquia de Na Rovella.
Aquell complex artesanal va marcar la configuració de la trama urbana del barri del Carme, què roman com a evidència fòssil del teixit productiu tradicional d’aleshores.
El taller de Pepe March encara conserva l'estructura d'habitatge d’obrador tradicional, ja que en no canviar d'ubicació i d'activitat al llarg de segles, ha mantingut pràcticament intacta la seua disposició espacial a causa de la memòria parcel·lària, preservant una tipologia que va mantindre la seua vigència i funcionalitat fins ben entrat el segle XX, però que a hores d’ara ja no existeix enlloc de la ciutat.
Per això podem afirmar que no hi ha un altre cas en tot el centre històric en què una tipologia arquitectònica fòssil romanga habitada i en ús en l'actualitat, extrem que Pepe March pot demostrar amb documents.
Però el més important és que al llarg dels últims quatre segles aquest taller-obrador no ha deixat de tindre el mateix ús artesanal, i durant els últims cent anys aproximadament ha pertangut a tres generacions de la mateixa família d'artesans. Aquest fet, lluny de ser casual, es deu exclusivament al privilegiat espai on es troba situat, ja que aquest espai va gaudir antigament de dos importants aportacions d'aigua que anaven al centre neuràlgic de la ciutat medieval: la sèquia de Na Rovella i la Vall Vell, amb una separació entre elles de tot just 15 metres, creant un enclavament on l'existència d'aigua abundant era necessària per a determinades activitats artesanes.
Aquell assentament productiu, que podria qualificar-se de veritable "polígon preindustrial", tenia el seu nucli delimitat pels carrers de la Mare Vella, d’en Borras, Tenerias, carrer de Baix i Portal de Valldigna.
El darrer taller de tractament del cuir va estar al carrer Adoberies i va estar en actiu fins a 1970. El 1980 va ser enderrocat.
Les sèquies de Na Rovella juntament amb la de Favara, al seu pas per la ciutat, podien considerar-se autèntiques sèquies urbanes. Els seus recorreguts, així com els de la multitud de canals i braços per tot arreu de València, van definir sense dubte la trama urbana del Cap i Casal i van condicionar la ubicació dels nombrosos assentaments productius artesans que va tindre el centre històric.
Peça essencial d’aquella xarxa de canalitzacions eren els valladars, en particular la Vall Vell o fossat de la Muralla islàmica. Aquest, perduda ja la seua utilitat defensiva, va passar a ser el gran col·lector urbà al qual s'abocaven desguassos i embornals, alhora que recollia els cabals sobrants de diversos ramals de la sèquia de Na Rovella.
Amb aquest apunt vull reivindicar la extraordinària importància que té en l'urbanisme l'obra civil de les antigues canalitzacions d'aigua i de les restes arqueològiques d'instal·lacions preindustrials com a petjada fossilitzada que roman en el subsòl del origen de la ciutat. Un fet que forma part del DNI de la nostra ciutat respecte d'altres ciutats espanyoles i europees, per la seua particular aportació específica al desenvolupament històric urbà de València.
Per a finalitzar aquest apunt, i amb el desig de què la casa-obrador romanga en peu i continue sent testimoni paradigmàtic de l’activitat gremial de la València medieval i moderna, voldria exposar-vos el Plec d’al.legacions que va presentar en novembre del 2010 Pepe March a l’administració municipal de l’aleshores alcaldessa de València, Rita Barberà, per considerar d’interès l’argumentació expossada en ell en favor de la conservació d’aquest espai únic testimoni de la València gremial en ple segle XXI.
Encara que pot resultat una mica llarg, vos recomane la lectura de la seua acurada i argumentada exposició:
“Alegaciones al Plan General de Ordenación Urbana de Valencia PGOU cuyo trámite para su aprobación definitiva se encuentra en fase de información pública
Quien suscribe D. Jose Luis March Ramos mayor de edad con DNI 19448359 L, actuando en nombre propio y con domicilio en la calle Mare Vella Nº 19 de Valencia
EXPONE :
Que con motivo de encontrarse el PGOU de Valencia en fase de información pública, presento mediante esta instancia las siguientes alegaciones a la calificación urbanística de fuera de ordenación diferida del taller artesano tradicional de la calle Mare Vella 19 de Valencia.
Se da la circunstancia de que en el espacio que ocupa dicho taller no existe muralla, solamente restos de sus cimientos. En este edificio permanece el único taller artesano tradicional en activo (conserva la tipología histórica de vivienda-obrador) de toda la ciudad de Valencia, reutilizando las instalaciones de una antigua fábrica de sedas del siglo XVIII, con la particularidad de que este enclave tiene su origen en los primeros asentamientos artesanos musulmanes, y durante los últimos mil años aproximadamente, aunque en sucesivos edificios, no ha dejado de tener un aprovechamiento artesanal continuado de las más variadas especialidades debido sobre todo a la proximidad de la acequia de Na Rovella y el valladar de la muralla que proporcionaba el agua necesaria para las actividades que se ejercían en estos talleres.
Si este taller llegara a derribarse, además de la irreparable perdida patrimonial, tendría el triste privilegio de ser el único edificio que la Generalitat Valenciana pretende derribar en toda la historia de Valencia por causa de la muralla musulmana, precisamente en un espacio donde no existe muralla (solo restos de sus cimientos). Además el proyecto del PEPRI de la muralla musulmana redactado por la oficina RIVA tiene, entre otros, el objetivo de revitalizar la zona con TALLERES DE ARTESANIA en su ámbito de influencia como actividad tradicional del barrio del Carmen, no creemos que derribando el único taller artesano tradicional que queda en el entorno sea la mejor forma de cumplir dicho objetivo, en cambio si dicho taller se conservara tendría la posibilidad de actuar como “efecto llamada” para animar a otros artesanos a instalarse en este entorno, de esta manera los objetivos marcados por el PEPRI de la muralla musulmana .podrían cumplirse.
Ninguna de las intervenciones realizadas hasta la actualidad sobre la muralla musulmana han precisado del derribo de ningún edificio, y según el PEPRI de la muralla tampoco está previsto ningún derribo en el futuro, con la sola y única excepción del taller tradicional de Mare Vella 19.
Por otra parte este taller tradicional se ha convertido a lo largo de los años en el taller más antiguo del Barrio del Carmen no porque fuera el único, sino porque la infinidad de talleres artesanos que existieron en otras épocas han desaparecido gradualmente hasta convertirlo en la actualidad en la única preexistencia de la tradición artesana tradicional del Barrio del Carmen.
Si finalmente desaparece este taller, a la vez que la memoria histórica de la larga y rica tradición artesana de este barrio también se desvanece, tendremos que la actividad que le sucede es por derecho propio la hostelería y los locales de copas, las cuales ya se han ido convirtiendo en la actividad cultural tradicional mayoritaria del Barrio del Carmen, hay que tener en cuenta que algunos de estos locales ya van a cumplir 50 o 60 años de actividad ininterrumpida. Dentro de algunos años los historiadores al estudiar el centro histórico de Valencia y el Barrio del carmen en particular fijarán el origen del este barrio en la actividad hostelera y no en los talleres artesanos que desde la edad media hasta los años 60 del siglo XX, constituyeron, junto con el pequeño comercio tradicional, la actividad principal de sus vecinos.
Este taller artesano se encuentra completo, con todas sus herramientas maquinaria, utensilios y útiles de más de 150 años de antigüedad en perfecto estado de uso porqué ha permanecido en activo como vivienda y obrador de varias generaciones de artesanos que vivieron y trabajaron en el mismo hasta la actualidad, y se encuentra en un más que aceptable estado de conservación y en fase de rehabilitación integral para hacerlo visitable como casa museo y con las condiciones arquitectónicas idóneas para que los restos de la muralla que contiene queden visibles y visitables por el público en general, siendo compatibles con la actividad artesana que se realiza en este taller. Esta es al menos la solución que se ha dado sin excepción en todos los edificios donde ha aparecido muralla o cimientos de la misma en todas y cada una de las intervenciones que se han realizado a lo largo de la muralla musulmana de Valencia, ya sea por medio de ventanas arqueológicas o integración en los edificios, incluso en edificios de nueva construcción. Con la particularidad que el mismo PEPRI de la muralla no prevëe eliminar ningún edificio (excepto este taller) es más, plantea intervenir en los fragmentos de muralla que se encuentran en solares sin edificaciones, construyendo edificios adosados a los lienzos de la muralla que en la actualidad se encuentran exentos.
Si como pedimos en esta alegación, este taller no se derriba y se conserva en uso el visitante no se limitaría solamente a ver los restos de la muralla sino que a la vez podría admirar el trabajo de los artesanos de las más variadas disciplinas tales como cerámica, forja, orfebrería, joyería etc. actividades realizadas durante cientos de años en ese mismo espacio junto a la muralla musulmana dándose la posibilidad de ofertar un entorno cultural único que muchas ciudades les gustaría disfrutar y que en este entorno ya existe.
Con el derribo y destrucción de este taller, el Ayuntamiento destruiría la única posibilidad de que la ciudad de Valencia y el Barrio del Carmen cuente con un equipamiento cultural privado gestionado por una asociación cultural “Labor Art” cuyos objetivos fundacionales son la protección de la artesanía que sin ningún coste de mantenimiento para la administración, podría constituirse en una oferta turística y cultural única en la ciudad de Valencia, donde el público en general, colegios, visitantes, turistas, etc conocerían el trabajo de los artesanos y la artesanía tradicional de la Comunidad Valenciana en el mismo espacio donde se ha desarrollado tradicionalmente la artesanía autóctona desde tiempos inmemoriales, a la vez que visitaran los restos de la muralla. Y todo ello en un entorno que una vez puestos en valor , podría convertirse en un espacio privilegiado por sus recursos culturales potenciales, con la máxima autenticidad sin tener que recurrir a falsificaciones históricas.
El traslado del taller a otro edificio de nueva construcción tal como está previsto en en el PEPRI de la muralla solo lograría que dicho taller perdiese la característica única de taller histórico y perdería irremediablemente su carácter y valor patrimonial a la vez que desaparecería el interés histórico sobre el mismo.
La calificación urbanística de Fuera de Ordenación Diferida no ofrece las garantías suficientes de permanencia del taller, y ni tan siquiera como aval para obtener financiación a fin de conseguir la importante inversión privada necesaria para poder abordar la puesta en marcha de este proyecto, si la intención final del Ayuntamiento es la destrucción de este taller mediante su derribo. Por todo lo expuesto...
SOLICITA:
Sea modificada la calificación urbanística de fuera de ordenación diferida del taller tradicional de la calle de Mare Vella 19 de Valencia y quede dentro de ordenación en la UA. Nº 8 del PEPRI de la Muralla Musulmana y que pueda conservarse como taller histórico en el mismo edificio, como único exponente de los talleres artesanos del Barrio del Carmen, que una vez rehabilitado pueda ser disfrutado por los valencianos, visitantes y turistas como última oportunidad para que no desaparezca la memoria histórica del origen artesano del Barrio del Carmen y del centro histórico de Valencia.
Valencia 23 Noviembre 2010-
Fdo Jose Luis March Ramos”
Fdo Jose Luis March Ramos”
Hi adjunte altre parell de fotografies d’aquesta casa-obrador:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada