UNA PASSEJADA PER DIFERENTS PALAUS HISTÒRICS DE VALÈNCIA

València és una ciutat que compta amb nombrosos palaus històrics, de diferents èpoques i diferents estils arquitectònics.
Malauradament, molts d'ells han desaparegut per sempre del patrimoni de la ciutat, principalment per haver sigut derruïts. Però encara hi resten molts per poder visitar-los i gaudir-los.
En els darrers dos anys, la Generalitat Valenciana ha fet possible la celebració d'algunes "jornades de portes obertes" que han permès als ciutadans i visitants de la ciutat visitar-ne alguns, els que han obert al públic.
Aquestes fotografies que hi adjunte, són el resultat d'alguna de les meues visites a aquests magnífics palaus del Cap i Casal.


Palau de l'Almirall:

Palau gòtic de l'almirall d'Aragó. En fotografies detall de l'artesonat del sostre d'una de les seues sales, i de la seua magnífica escala gòtica.
Aquest palau pertanyia a l'Almirall d'Aragó És un magnífic exemple de mansió senyorial, amb l'únic pati-vestíbul genuïnament gòtic entre els edificis palatins de caràcter privat de la ciutat.
Els solars d'aquesta casa havien estat cedits als almiralls per la Corona d'Aragó després de la conquesta de València per Jaume I. Subsisteixen a la part posterior de l'edifici gòtic uns banys de tipologia àrab, els anomenats banys de l'Almirall, actualment amb accés independent.

Palau del Marqués de Campo:

Va ser el Ministeri espanyol de Sanitat durant la capitalitat de València durant la II República espanyola.

Es tracta d'un edifici residencial construït en el segle XVII, amb obres realitzades en el segle XIX.

L'antiga casona dels comtes d'Olocau va ser comprada, en 1840, per José Campo Pérez el primer Marquès de Campo, qui va refer la façana conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar amb habitatges confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si bé que amb extensions puntuals, com per exemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilitzant una part d'aquests per a la capella del Palau.

Palau dels Català de Valeriola:

En fotografies detalls dels seu gòtic, escala i finestral.
L'edifici, seguint les pautes del gòtic civil, s'organitza entorn d'un pati central amb una escala en angle que condueix a la planta noble, decorada amb una motlura en ziga-zaga.
De la fàbrica gòtica, tan solament ens resten alguns elements estructurals, tals com la referida escala, els arcs escarsers que delimiten el pati i la llinda d'un dels finestrals geminats.
La gran reforma de l'immoble en la seua configuració actual, no tindrà lloc fins a 1727, quan es compra la casa contigua ocupant-se quasi la totalitat de l'illa i realitzant-se la nova façana principal a la plaça de Nules canviant-se així l'orientació de l'edifici. 
Es reflecteixen a l'exterior els quatre nivells tradicionals que es divideixen els palaus valencians, amb el semisoterrani, dedicat a magatzem; l'entresòl, utilitzat com planta de serveis; la planta noble, on es troba la residència senyorial i el pis alt, on se situen les habitacions dels criats v les golfes.

Palau d'En Bou:
En fotografies detall de la seua escala gòtica i pintures descobertes durant una reforma del palau en una paret datada en el segle XIV.
És un edifici de planta quadrada de finals del segle XV, en un estil tardogòtic amb elements ja renaixentistes com és la galeria amb arqueria tipus lògia del pis superior. 
Segueix les pautes dels palaus gòtics valencians, consistent en un gran pati descobert i una escala de pedra que puja fins al pis principal o planta noble. És l'anomenada escala d'honor. 
Disposa de planta baixa, entresòl (per al servei), planta noble i pis superior. L'escala situada en un dels angles del pati és de dues voltes realitzada amb carreus. El sostre de l'entresòl és de bigues de fusta vista, mentre que els sostres de la planta noble es resolen amb enteixinats de fusta realitzats al segle XVIIII.

Palau de Castellfort:
És l'obra de l'eclecticisme valencià més important. Combina elements classicistes, renaixentistes, neogrecs i medievalitzants.
Va ser dissenyat el 1903 per l'arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón (1849-1906).

Palau dels Marquesos de Malferit:
En fotografies detalls de la seua extraordinària escala gòtica i d'un artístic pany.
Aquest palau gòtic data del segle XV. Va ser àmpliament reformat interior i exteriorment en el segle XVIII. En 1893 l'arquitecte Lucas García Cardona li va donar la seua fisonomia actual.

Palau dels Comtes d'Alpont:

En fotografies detalls de l'escala i finestrals gòtics.

Aquest palau barroc del segle XVIII està edificat sobre un més antic del gòtic. Es distribueix al voltant d'un pati central descobert que disposa de grans arcades, amb una escalera de pedra que dona accés al pis principal. És precisament aquesta distribució la que delata el seu indubtable passat gòtic.

Palau de la Batlia:

Seu de la Diputació de València. En fotografies detalls gòtics de la seua construcció.
Aquest palau, adossat al Palau de la Scala també propietat de la Diputació, representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, on estudis arqueològics han constatat la presència de restes d'una construcció original possiblement del segle XIV. 
A principis del XVI es quan es remodela el seu monumental pati, construint els grans arcs de pedra i l'escala, obra d'un mestre hereu de la tècnica de Pere Comte.

Palau de la Reial Mestrança de Cavalleria:

En fotografies sengles detalls de pany i picaporta artístics. Aquest palau es troba situat just enfront del Palau dels Català de Valeriola. Va ser construït en el segle XVIII en estil barroc, però va ser reformat totalment el 1850 en estil neoclàssic per Salvador Monmeneu.